Uncategorized

Akadimia Platonos (2009)

Ascolta il podcast
3 min. and 58 sec.
Ascolta il podcast
3 min. and 58 sec.

Akademia Platonos est unu bighinadu a nord-ovest de su tzentru de sa capitale greca Atene. Custu giassu lu cramant Acadèmia de Platone. In sa leada b’istat gente meda, ue sas persones bivent mescamente in fràigos bassos istèrridos meda e a duos pianos.

Custu logu est su protagonista de su film Akadimia Platonos, iscritu e diretu dae su grecu Filippos Tsitos. In su film, projetadu in su Locarno Film Fèstival in su 2009, su tema-crae est su de sas cuntierras interculturales chi creschent die cun die in sa Grècia contemporànea, pròpiu in sos annos chi cumintzat a s’isparghinare, in s’opinione pùblica internatzionale, s’immàgine de sa crisi econòmica.

Contadu in forma de cummèdia, su film faeddat de sos meres de bator empòrios minores chi onni die aberint sas serrandas de sas butegas issoro e si setzent paris a bufare e a fàghere cunsideros ratzistas contra sos operajos tzinesos e albanesos chi traballant in sos cantieris a fùrriu. Sa mama de unu de issos, chi patit sa maladia de s’ismèntigu, introduit in sa narratzione unu segundu tema chi est cussu de sa memòria e de sa capatzidade de contivigiare su passadu in relata cun su presente.

Gasi comente in s’Acadèmia filosòfica ispirada dae Platone si arresonaiat de idealismu e de òrdine de su mundu, in sa pratzighedda forana de Akadimia Platonos, s’ereu de sa cultura ellènica s’addòbiat pro bufare, giogare a fùbalu e a infamare immigrados. Una rapresentada acostagiada dae una prospetiva irònica, ue s’annòditat su cuntrastu intre sas essidas xenòfobas e sos arresonos platònicos subra su colletivismu e su fràigu de sas tzitades ideales.

Nàschidu in Atene in su 1966, Filippos Tzitos at fatu istùdios de marketing in s’Universidade de Atene, cumintzende in presse a traballare comente diretore de sa fotografia e assistente a sa regia pro unos cantos documentàrios e comente produtore pro unos cantos programmas radiofònicos de mùsica. Fatu-fatu si nch’est tramudadu in Germània (su paisu chi at produidu Akadimia Platonos paris cun sa Grècia), ispetzializende·si in regia in sa German Film and Television Academy de Berlino. Sas calidades narrativas suas essint a campu in sa diretzione de su curtzumetràgiu, a manera particulare in Parlez-moi d’amour,  chi in su 1994 binchet su German Short Film Award contende s’istòria de duos immigrados in Germània, unu grecu e unu russu, chi s’addòbiant in unu tzilleri e proant a chistionare mancari no apant peruna limba a cumone. Su longumetràgiu suo de esòrdiu, My Sweet Home, est istadu seletzionadu in su Fèstival de Berlino in su 2001 e contat, cun tràgiu ispassiosu, sos fatos acontèssidos in sa festa prima de sa coja intre una fèmina tedesca e unu americanu in esìliu.

Tsitos ispigrat chi “andende·mi·nche dae sa Grècia, lassende su Paisu meu, m’est bènnidu su disìgiu de l’istudiare e de lu cumprèndere”. E annanghet: “Est istadu a pustis chi so arribadu a Berlino chi apo cumintzadu a proare unu interessamentu sìncheru pro sas orìgines meas, cumentzende a iscrìere istòrias e a fraigare sa visione mea personale de sa Grècia.

Pro elaborare una mirada abbista e originale apo tentu su bisòngiu de mi nche istesiare dae su puntu de annotu geogràficu.

ORA IN ONDA:
Articoli in evidenza