Fred @ School

7.2 – Su documentàriu #FilmLiteracy

Ascolta il podcast
4 min. and 35 sec.

In questa unità parliamo della forma cinematografica del documentario e delle differenze rispetto al cinema di finzione.

Ascolta il podcast
4 min. and 35 sec.

Intre sos gèneres cinematogràficos, unu gènere a bandas est su documentàriu, chi in teoria non previdet s’iscritura de una iscenegiadura mera e sìnchera, ma est una pellìcula chi mustrat una situatzione reale in ue s’isvilupu suo non lu mudant cun sa fintzione. Sigomente non pertocat un’istòria imbentada e fraigada, non bi rètzitant atores chi intèrpretant una parte. Leat sa vida in s’àndala sua o nde mustrat caras de interessu particulare.

Su cìnema naschet dae su bisòngiu de documentare sa realidade. Sas primas pellìculas cinematogràficas podent èssere cunsideradas esempros beros de documentàriu: difatis sunt connòschidos comente pellìculas chi contant sa realidade ca ponent s’atentzione subra de fatos de sa vida de cada die; pertocat iscenas de atualidade, comente sos operajos a s’essida de sa fàbrica in La sortie des usines Lumière (1895, “L’uscita degli operai dalle Officine Lumière”) de Louis e Auguste Lumière, o si nono ripresas de sa natura, comente in Rough sea at Dover (1895, “Mare agitato a Dover”) de BirtAcres.

Finas si su documentàriu no atzetat sa cumponente de sa fintzione, custu donat comente si siat una realidade particulare e manipulada: difatis su regista detzidet ite “filmare” e cando cumintzare e acabare sas ripresas, e duncas favorit una parte de sa realidade in cunfrontu a un’àtera, faghende unu sèberu.

In base a totu sos temas afrontados, in sos annos su documentàriu at leadu piessinnos e punnas diferentes. A s’acabu de sa Segunda Gherra Mundiale at rapresentadu un’istrumentu bonu pro fàghere connòschere sos orrores cajonados dae su cunflitu. In un’àmbitu diferente dae s’agabbu de sos annos Baranta si sunt isparghinados sos documentàrios subra de sa natura diretos dae James Algar e produidos dae sa Walt Disney.

In sos annos Chimbanta e Sessanta s’est afortidu su documentàriu-inchesta e s’est afirmadu cussu polìticu pro denuntziare sas ingiustìtzias in cada logu de su mundu e documentare sas formas de chèscia: pro esempru sas manifestatziones contra sa gherra in Vietnam. Intre sos autores mannos tocat de ammentare Joris Ivens, Chris Marker, Robert Kramer.

Giai dae sos annos Setanta sunt crèschidas sas castas de documentàriu, gràtzias finas a su perfetzionamentu de tècnicas sofisticadas e atretzaduras prus lèbias, cun tendèntzias noas ligadas a sa personalidade e a sa formatzione de sos autores diferentes. E paris cun s’isvilupu de una realidade semper prus cumplessa, in ue su documentàriu si cunfirmat comente unu mamentu de anàlisi e meledu de importu.

Oe tenet fortuna meda su mockumentary definitzione chi resumet duas allegas: “mock” e “documentary”. Mock cheret nàrrere “fintu”, mentres comente boghe verbale inditat carchi cosa comente “leare in giru”. In custu sensu sos mockumentary non sunt farsos simpres. Ma prus a prestu devenint momentos de importu pro si fàghere dimandas subra de sa diferèntzia intre sos “fatos” e sa ricostrutzione e s’imbentu de su reale, chi però a una prima iscuta paret plausìbile, no ammaniadu o iscenegiadu.

S’esempru prus antigu de custa pràtica est s’esperimentu famadu de Orson Welles chi in su 1938 leghet in sa ràdio La guerra dei mondi de Herbert George Wells e cajonat ispramat sa costa de su New Jersey, cun duos milliones de pessones chi fuint dae sas domos, cumbintas de s’invasione segura de sos martzianos. Su primu casu cinematogràficu est imbetzes de su 1965 cun The War Game de Peter Watkins, chi faghet plausìbile e «realìstica» s’ipòtesi de un’atacu atòmicu in Inghilterra e sas cunseguèntzias de su cunflitu nucleare subra de sa populatzione de su Kent.

Sa BBC l’at produidu a su cumintzu pro sa televisione, ma a pustis l’at distribuidu petzi a su cìnema, in relatzione a sa fortza de su tema e a s’influèntzia de carchi secuèntzia.

ORA IN ONDA:
Other posts from  Fred at School
Articoli in evidenza